Comptador de visites

24/11/16

Manifest 25 de Novembre. Plantem-li cara a la violència masclista


Comunicat de la Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya





Com cada any hem de parlar de feminicidis, de la malaurada llista de dones assassinades que escriu amb sang i silenci l’heteropatriarcat en el que vivim. N’estem ben fartes d’haver de comptabilitzar dones mortes, violades, agredides, vexades i explotades, n’estem tipes d’haver de pensar “una altra? Ja n’hi ha prou!”. Ja en tenim més que prou de viure en aquesta alarma que sembla que ha de continuar essent una normalitat. Doncs no, no són coses que passen i prou.

Les dones assassinades no són casos aïllats ni els seus botxins són bojos. Ells són fills sans del patriarcat i elles has estat víctimes d’un sistema social sencer.
Les dones agredides som dones a les que intenten disciplinar i domesticar a base de tortura psicològica, insults o cops.

Les dones violades i abusades som tractades com a objectes de plaer i de judici estètic al servei dels mascles que no accepten que diguem No o Prou.

Les dones violentades i infantilitzades en parir, menstruar, avortar o durant la lactància som vistes com a cossos socials sobre els que legislar, decidir, medicalitzar o exercir tutories paternalistes.

Les dones que patim escletxa salarial, abusos sexuals a la feina i les ofensives misògines i masclistes de la patronal, som considerades mà d’obra complementària i sobrant, suposadament menys capaç, més dòcil i doblement precaritzable.

Les dones que assumim les tasques de cura, de manteniment de les llars i de la vida, de les dependències i les emocions, de manera diària i gratuïta resultem invisibles perquè en l’heteropatriarcat capitalista la vida no compta més que per ser explotada.

Les dones racialitzades, les migrants, som les que no tenen veu i les que aguantem les majors ofensives per motiu de raça, de classe, de gènere...
Les dones som la mudesa social davant les morts, la indiferència general davant l’explotació amb la que fem la nostra tasca diària, som les que rebem els majors cops també en temps de crisi, som en crisi permanent...

Però també som les que diem que tot això és viure en una agressió constant i diària de la que ja en tenim prou. Som les que anem fent passos per a defensar-nos i autodefensar-nos, per a respondre entre totes , i cada una de nosaltres, a tot el que ens violenta. Som les que creem un món nou en el que no volem relacions de poder de cap mena, vingui de qui vingui. Per què som nosaltres, les dones, les treballadores, les que som als marges i a les perifèries, les sempre hem fet i fem les revolucions pioneres des del suport mutu, les que hem fet i fem aquesta xarxa de món nou des de l’autogestió i l’acció directa, sense tutors ni protectors, ni permisos ni vist-i-plaus de les institucions, patriarques o patrons.

Perquè si toquen a una ens toquen a totes,

Perquè no deixarem cap agressió sense resposta:

Contra les Violències de Gènere, autoorganització, acció directa, suport mutu i autodefensa anarcofeminista!!

Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya


22/11/16

Canvi en el model de les Brigades


La falta d’efectius com a conseqüència de la mancança de reposició de vacants a les Brigades de l’ajuntament justifica un canvi de model, segons les al·legacions presentades per l’ajuntament en la passada Mesa General de Negociació del 16 de novembre d’enguany


Façana del nou magatzem de la Brigada d'Obres i Serveis

L’ajuntament ha decidit unilateralment modificar el model de les Brigades fins ara basat en diferents perfils professionals (obres, pintura, fusteria, jardineria, electricitat, ...)  per a  materialitzar diferents treballs en base a una categoria professional ( peons, oficials de 2ª, oficials de 1ª, ...), segons ho preveu les diferents Ordenances Laborals del Gremi professional corresponent. Per un model de Brigades de personal polivalent de serveis sense especialització ni categoria professional. Situació molt lesiva per als treballadors afectats, doncs “de facto” implica una retalla de la qualificació laboral dels empleats afectats.

Aquest fet implicarà l’externalització de treballs que requereixin certa especialització i aquells que no es puguin assumir per falta de personal a les Brigades. Cal recalcar que la mancança d’efectius a les brigades obeeix a la falta de voluntat de l’administració per a cobrir les vacants existents (5 places en l’actualitat, segons consta a la proposta de plantilla del 2017).  

Des de la CGT no compartim en absolut el criteri que al·lega l’ajuntament per a materialitzar aquest canvi de model de les Brigades. De fet dubtem que unilateralment es pugui modificar una condició contractual com es la professió o categoria laboral dels empleats contractats.

Des de la CGT no estalviarem esforços per a defensar els legítims interessos dels treballadors de la Brigada d’Obres i Serveis i Brigada de Medi Ambient o Jardineria i tramitaren les accions que en justícia s’escaiguin com a legítims representants d’aquest col·lectiu.  


21/11/16

Nova incorporació de personal en plans d’ocupació pública



L’ajuntament anuncià als sindicats la incorporació de treballadors/es mitjançant una convocatòria del Servei d'Ocupació de Catalunya

empleats de jardineria provinents de plans d'ocupacio Pública

Concretament es tracta d’incorporar 21 persones. 8 perceptores de PIRMI, 12 que han esgotat la prestació de l’atur i 1 titulat universitari per a fer un seguiment dels plans d’ocupació contractats, segons es preveu en les bases de la convocatòria del SOC.

Els perfils professional demanats són:
- 4 auxiliars administratius
- 2 operaris Brigada d’Obres
- 2 operaris Brigada Jardineria
- 8 auxiliars de serveis
- 4 agents cívics
- 1 titulat universitari (seguiment plans)

La incorporació d’aquets treballadors es preveu entre la segona quinzena de desembre i la primera de gener i es regularitzarà mitjançant una relació laboral contractual per un termini, en termes generals, de 6 mesos amb una retribució bruta mensual de, aproximadament, 1000 euros per 14 pagues. Recordem que aquest personal restarà emparat per las condicions de treball regulades al vigent Acord de Matèries Comunes dels empleats de l’ajuntament en tot allò que els hi sigui d’aplicació.


20/11/16

Un 2017 de negres tempestes


Nova bateria d'atacs contra la classe treballadora




El proper any entrarem en el desè any de crisi capitalista i tot apunta que estem a les portes d’una nova bateria d’atacs generalitzats contra la classe treballadora. Un cop estabilitzada l’organització institucional al conjunt de l’Estat espanyol és el moment de seguir l’agenda de reformes neoliberals amb major intensitat. I l’experiència ens ha ensenyat que són els primers anys dels mandats quan es posen en marxa les mesures més impopulars, tot esperant que en els següents dos anys la població passi pàgina.

Iniciem l’etapa amb una rebaixa en la previsió econòmica pel 2017 de la UE i l’FMI i amb una exigència d’una retallada en els Pressupostos Generals de l’Estat de 7700 milions d’euros. Previsiblement això suposarà una nova reacció en cadena en forma d’acomiadaments a empreses subcontractades per l’administració, degradació de les condicions laborals dels seus treballadors/es i un increment de població treballadora a l’atur. Presumiblement les partides socials seguiran sent les més afectades.

El segon acte serà un atac brutal a les Pensions públiques, que se sumen al conegut com a ’Pensionazo’, signat el gener de 2011 per CCOO i UGT, i que va suposar estendre la jubilació als 67 anys per la majoria de la població treballadora i una rebaixa progressiva de les quantitat percebudes de més d’un 20% en 15 anys,.

El dèficit de la Seguretat Social, motivat per salaris baixos degut a les darreres reformes laborals, subvencions empresarials, reduccions de les cotitzacions empresarials i un llarg etcètera és de 16.000 milions d’€, el que fa una idea del nivell d’atac que s’està preparant. En aquest sentit, Mariano Rajoy ha convocat a finals d’aquest mes a CCOO i UGT per tractar el ’diàleg social’, és a dir, el primer pas d’un nou teatre que a l’acte final acaba amb una piconadora de drets.

La sèrie continuarà amb una nova Reforma Laboral, imposada amb qualsevol de les excuses acostumades per fixar amb sang la dictadura empresarial. I, qui sap, potser aquesta reforma traurà del calaix un atac a l’última eina que molesta a l’oligarquia: la limitació del dret de vaga. A banda, ja s’està anunciant el regal de Bankia i BMB, rescatades amb desenes de milers de fons públics, a la Banca privada.

Pel que fa a Catalunya, el panorama és depriment: Entre una nova política que ataca el dret de vaga a llocs on governa i una esquerra anticapitalista que inicia el procés d’aprovació de pressupostos de beguda ensucrada i places de pàrquing de centre comercial, tot apunta a una reedició del processisme amb episodis de la sèrie nous i regenerats. Domesticació i institucionalització en nom de la transversalitat amb la burgesia.

Tota esperança en el miratge institucional és tan certa com una ombra a la caverna de Plató. Només la lluita al carrer i centres de treball ens dóna el que el Poder ens pren. És l’hora de tornar als carrers i tornarem als carrers.

En pocs mesos s’obre un nou cicle de mobilitzacions, motivat per noves agressions sobre un escenari de frustracions polítiques i socials. No ens enganyem, la zona vall de les mobilitzacions on ens trobem està a punt de ser rebentada. Quan això passi cercarem als companys/es que vulguin venir a les diferents lluites, les vagues i mobilitzacions i conflictes en general. Qui es mantingui amb l’ordre d’un sistema criminal que ens està esclafant com a treballadores, població i medi ambient, simplement passarà a ser un més dels nostres enemics de classe.

Actuem entre totes per poder transformar l’energia que vindrà fruit de les resistències en la força ofensiva que conquista drets.

Preparem-nos !!!

19/11/16

Les nostres pensions ni es venen ni es negocien


Pau social o retallada de drets a la classe treballadora ???


20161121_pensions


El proper dijous 24 de novembre hi haurà una reunió entre el govern, les organitzacions de la patronal i els sindicats CCOO i UGT. El punt a tractar és, segons ha transcendit, negociar la “pau social”. Entre bambolines, no obstant, hi ha més punts a sobre la taula. Les organitzacions empresarials ja han reclamat la necessitat d’una nova reforma laboral. Igualment, grans corporacions financeres i de les assegurances han començat a promoure una campanya mediàtica per preparar el terreny d’una nova reforma de les pensions. Volen aprofundir la que, els mateixos agents, van pactar el gener de l’any 2011 en aquella ocasió sota l’empara del govern Zapatero del PSOE.

L’experiència ens diu que massa vegades d’aquestes trobades en surten acords altament lesius pels interessos de la classe treballadora, de la majoria de la població. En el passat hem vist reiteradament com sota l’excusa de la pau social hem anat deixant drets i conquestes a la cuneta de la història: ara les empreses poden acomiadar lliurement (com a molt pagant indemnitzacions cada cop més petites), poden disposar força lliurement d’una part de la nostra jornada laboral fent-nos treballar fora d’horari, ens poden fer treballar en tasques per sobre la qualificació del nostre contracte... i un llarg etcètera.

I, en el nom de la pau social, també hem vist com ara cal treballar més que fa 6 anys per accedir a una pensió complerta i com l’allargament de les bases reguladores fa baixar unes pensions que, d’entrada, ja són de les més baixes de la UE. Totes aquestes concessions fetes, sempre, en nom d’una pau social que només beneficia als de dalt, als propietaris del capital.

Ara mateix sembla que una propera presa d’aquest capitalisme tant voraç en drets i beneficis és el que queden de les pensions públiques, ja retallades durant el pensionazo de 2011. De fet, avui en dia l’Estat espanyol dedica només el 10,5% del seu PIB al pagament de pensions i es calcula que el cost màxim previst pel 2050 serà del 12,5%. En contrast, aquest any, països com Itàlia hi dediquen un 15,8% del seu PIB, Grècia (14,5%), França (13,8%), Àustria (13,2%) o Portugal (13%).

No obstant, la premsa liberal ja fa setmanes que planteja que les pensions públiques són insostenibles. I argumenten que el govern del PP acabarà d’esgotar el proper any 2017 els 66.800 milions d’euros de superàvit acumulat que es va trobar el 2011. En canvi, de manera intencional n’amaguen les causes. Una d’elles és la reducció salarial de la classe treballadora provocada per la reforma laboral del 2012 (cobrem menys, cotitzem menys) tant aplaudida per les organitzacions empresarials. Una altra prové dels milions d’hores extres no pagades que, segons les pròpies estadístiques oficials, ja superen a les pagades.

Altres causes que fan buidar la caixa de les pensions són el pagament de múltiples subvencions a empresaris (al voltant de 21.000 milions) i les diferents reduccions de cotitzacions socials d’empreses (1500 milions). En definitiva, el govern ha transferit una gran quantitat de recursos públics als empresaris i, alhora, ha creat una imatge catastrofista de la insostenibilitat del sistema públic de pensions que legitimi un nou atac. Maten, així, dos ocells d’un sol tret.

Les alternatives per millorar el sistema de pensions actual en benefici de la gran majoria de la població n’hi ha i moltes. Per començar, un increment dels salaris tant retallats els darrers anys junt amb la cotització de totes les hores treballades. D’altra banda, una reducció de la jornada laboral que permeti incrementar la població amb feina. A banda d’eliminar les subvencions públiques als empresaris i les bonificacions a la contractació, també es pot obrir el debat de si convé traslladar el pagament de les pensions als Pressupostos Generals de l’Estat.

Cap d’aquestes solucions comporta retallar unes pensions que, els i les treballadores sabem molt bé, actualment són molt baixes. Ni tampoc comporta haver de recórrer a plans de pensions privats, la finalitat dels quals és enriquir a les empreses financeres.

A la CGT no ens empassem les seves mentides. Creiem que en pocs mesos ens trobarem amb una nova agressió contra els nostres drets i cal preparar-ne l’acció col·lectiva des d’avui mateix.

Fem una crida a les diverses organitzacions catalanes, moviments socials i sindicats no pactistes per analitzar degudament la situació i iniciar els procesos d’informació i construcció d’una resposta conjunta com a classe.

Ens volen en shock, però ens trobaran preparades.

Organitzem la resposta !!!


18/11/16

Es pot ampliar la plantilla quan comporta un increment del Capítol de Personal ?


Pronunciament del Tribunal Constitucional en relació al tema referenciat




La Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (LPGE) de cada exercici estableix un límit màxim d’increment de les retribucions globals del personal funcionari i de la massa salarial del personal laboral. Es tracta d’una regla general que admet unes excepcions que estan previstes en la mateixa LPGE. Tant la regla general com les excepcions són normes bàsiques, aplicables a totes les administracions públiques. Per tant, malgrat que el cas que ara es comenta està referit a l’administració autonòmica, el pronunciament del TC (Tribunal Constitucional) afecta en els mateixos termes les entitats locals.

El
TC sentencià i resol un recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de l’Estat contra l’art. 34 de la Llei 2/2015, d’11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, quan preveu que, excepcionalment, durant aquest exercici es poden aprovar ampliacions de plantilla o expedients de creació o de reestructuració d’unitats orgàniques que comportin un increment global de la despesa de personal en el supòsit de la posada en funcionament de nous serveis públics. De la lectura del precepte impugnat es desprèn de manera evident que es tracta de saber si el supòsit de la llei catalana es pot incloure o no en alguna de les excepcions de la LPGE. Si la resposta fos afirmativa, l’increment de la despesa que pot suposar la modificació de la plantilla seria legal; si fos negativa, la modificació seria il·legal.

En el seu recurs, el Govern de l’Estat defensava la inconstitucionalitat del precepte autonòmic afirmant que el supòsit regulat no estava previst entre les excepcions permeses per la LPGE 2015, sense argumentar-ho ni posar-ho en contrast amb els preceptes legals corresponents d’aquesta Llei; i ho complementava amb l’argument que l’ampliació de la plantilla comportaria la incorporació de nou personal, vulnerant així la taxa de reposició a què està sotmesa l’oferta d’ocupació pública.  

Per la seva banda, els arguments que aporten el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya en defensa de la constitucionalitat del precepte qüestionat no entren en el punt central que és objecte de debat: si el supòsit constitueix o no una de les excepcions permeses per la LPGE. Ambdues institucions autonòmiques es limiten a reconèixer el caràcter bàsic de la regla general i argumenten que és possible una interpretació de la norma autonòmica de conformitat amb aquella, si s’entén que els increments de plantilla només es duran a terme quan no comportin un increment global de la despesa de personal perquè es compensaran globalment amb les reduccions necessàries en l’àmbit de tota la comunitat autònoma, dins del mateix període anual. D’aquesta manera també es respectaria la potestat autonòmica d’autoorganització dels seus serveis.  

El TC acull els arguments del Govern de l’Estat i declara que la norma autonòmica qüestionada no es pot considerar conforme amb la regla general bàsica establerta en l’art. 20.Dos LPGE 2015. I ho fa amb major rotunditat, afirmant que aquesta regla prohibeix qualsevol increment de les despeses de personal quan comporti superar el límit màxim d’increment global de la massa retributiva. Afirma, també, que la prohibició esmentada no afecta la potestat d’organització de la Generalitat perquè podrà posar en funcionament nous serveis respectant el límit de la despesa global, mitjançant la compensació de l’increment de despesa amb la reducció d’aquesta en altres serveis. 
 
Al meu parer, la defectuosa argumentació de les institucions autonòmiques ha contribuït a una STC errònia o, si més no, discutible, que pot barrar el pas a qualsevol modificació de la plantilla de personal quan comporti un increment de les retribucions globals del personal funcionari o de la massa salarial del personal laboral. Perquè no s’ha tingut en compte que la LPGE 2015, igual que les dels anys anteriors, estableix un seguit d’excepcions a la regla general. La primera, implícita, en l’art. 20.Dos, quan preveu que la comparació s’ha de fer en termes d’homogeneïtat per als 2 anys de comparació, el qüestionat i l’anterior, tant pel que respecta als efectius de personal com a la seva antiguitat. Altres 3 excepcions es regulen en l’art. 20.Set: les adequacions retributives que, amb caràcter singular i excepcional, resultin imprescindibles pel contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d’efectius assignats a cada programa o pel grau de consecució dels objectius fixats.

               >>> Accés a Sentència del Tribunal Constitucional


27/10/16

Calendari Oficial de Festes Laborals del 2017


Atès el que disposen l’Ordre TSE 137/2016, de 30 de maig, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2017 a Catalunya i l’aprovació dels 2 dies festius locals a Premià de Mar, en sessió Plenària del passar 20 de juliol de 2016. S’estableixen les següents festivitats laborals a Premià de Mar:


cliqueu el calendari per a ampliar-lo


Des de la Secció Sindical de la CGT ens hem permès desglossar aquest Calendari de Festivitats amb la finalitat que disposeu de tota la informació laboral que comporta i que trobem us serà d’interès. >>> Accés

Important:

-> El proper any 2017 hi haurà 1 dissabte que coincideix en festiu, per tant  es podrà gaudir d’un dia compensatori per aquest concepte.

-> Els dies 24 i 31 de desembre del proper any 2017 coincideixen en diumenge, per tant s’hauran de compensar en dies de lliure elecció. Segons es preveu a l’art. 61/3 del vigent Acord de Matèries Comunes: "El calendari laboral incorporarà dos dies de permís quan els dies 24 i 31 de desembre coincideixin en festiu, dissabte o dia no laborable".

El Calendari Laboral Oficial del 2017 (RR.HH) es va acordà en Mesa General de negociació del passat 19 d’octubre d’enguany, segons es preveu reglamentàriament a l’art. 10 del vigent Acord de Matèries Comunes. >>> Accés

Publicació relacionada:



Com sempre, restem a la vostra disposició davant de qualsevol dubte que us pugui ocasionar aquest Calendari Oficial de Festes Laborals 2017.  Salut !!!